TRY ENGINEERING

Que significa “ser un enginyer”?

És una persona professional que és dedica a aplicar conjuntament el coneixement científic, tecnològic i l'enginy en un context social, ambiental específic real, en uns recursos determinats.

Com heu treballat com a grup?

Com a grup vam treballar correctament. Ens ajudàvem entre nosaltres i cada un donava idees.

Quin era l'objectiu? L'heu aconseguit? Ha funcionat? Què ha fallat? Com s'hagués pogut millorar?

L'objectiu era fer una mà, que pogués agafar un tassó de plàstic buit i que puges cap amunt, però nosaltres no podíem tocar-lo, però podíem fer una petita força, però a una distància determinada. La nostre mà va funcionar correctament. Al principi ens fallava una mica, però al final vam solucionar aquests problemes i ja va estar.

Has treballat com a enginyer? T'has sentit bé?

Jo crec que si que vaig treballar com a un enginyer, ja que la finalitat era que amb l'ajuda de tot el grup doncs fer allò i ens va funcionar i ens va anar bé. M'he sentit bastant bé fent aquest treball.

Opinió personal.

Aquest treball m'ha agradat bastant, ja que no sabia que podria fer això i que a més funciones.

Crec que podríem fer un altre treball paraescut a n'aquest, ja que m'ha agradat bastant fer feina en grup, ja que els meus companys m'han ajudat i a més no he tengut que pensar com fer-ho, jo tota sola.

THE OCEAN CLEANUP

The ocen Cleanup és una organització amb desenvolupaments tecnològics avençats per a eliminar els plàstics de tots els oceans.

Boyan Slat, va néixer el 27 de Juliol de 1994. És un inventor i empresari Holandès que crea tecnologies per resoldre els problemes socials; ell és el fundador i director d'aquesta organització ja que desenvolupa sistemes avançats per eliminar tots els plàstics dels oceans.

Ell estudiava enginyeria Aeroespacial, però llavors de submergir-se en els mars de Grècia i va veure que hi havia més bosses de plàstics que no peixos, va decidir fer aquesta gran associació.

«Todo empezó durante otras vacaciones, precisamente en Grecia, con mis padres. Estaba buceando, y el mar estaba lleno de plástico... ¡Había más bolsas que peces! De regreso a Holanda una idea me obsesionaba. Me di cuenta de que la gente nunca dejaría de tirar plástico a los mares, y que por esta razón la educación y prevención solas no valían. El plástico del mar tenía que poder limpiarse de alguna manera».

Seguidament, ell anava pensant idees per a poder solucionar això, i es va donar compte de que en lloc d'anar a cercar el plàstic, el plàstic podria anar cap a ells, gràcies a les corrents marines. Així els plàstics anirien a una barrera flotant i és concentrarien a una plataforma, i es podrien agafar amb facilitat. Les corrents oceàniques passarien per sota i traslladarien els animals marins amb ella ja que no hi hauria xarxes.

Quan va començar va tenir poc d’èxit ja que ningú estava interesat; ell va contactar amb 300 empreses i cap va contestar menys una que va contestar, però negativament. Tot canvià quan va apereixer a una web de idees TEDxTalks, on va pronunciar la conferència « Cómo los océanos pueden limpiarse a sé mismos», a partir d’aquesta xerrada va tenir molt d’èxit i al 2014 va conseguir 2.2millons de dolars per iniciar aquesta feina de 160 països.

Dos mesos després, les Nacions Unides van reconèixer la seva feina i li van otorgar uns dels galardons a campió de la terra.

Actualment, Boyan Slat, fa feina a la construcció dels primers 100 quilòmetres de la barrera flotant al oceà pacífic.

OCEANOS DE PLASTICOS

Un biòleg marí, descobreix que els nostres residus en plàstic, estan afectant a la vida marina.

Ell i una altre biòloga van per un riu d'Estats units que està completament ple de residus, però hi van amb un vaixell fet amb botelles de plàstics i residus plàstics.

Seguidament, ens mostren que aquest biòleg compra una closca d'una avioneta vella per anar dels Estats Units d'Amèrica fins a Hawaii, posant casi casi 500 botelles de plàstic i altres productes plàstics.

Una biòloga ens mostra també, tots els animals que poden estar afectats per el plàstic i com. Els lleons marins, són un exemple. Quan els neurobiòlegs els troben, els troben amb un troç de plàstic al voltant del seu coll, o d'un troç de ret per pescar que s'ha rompuda i s'ha quedat al mar.

En el vídeo també ens mostren com un caragol pot ser afectat per els nostres residus. Els òvuls s'eixamplen i fan quatre vegades mes, cries que el normal.

També ens mostren com nosaltres mateixos ens podem perjudicar a nosaltres mateixos.

En resum, molts d'animals marins estan afectats per els nostres residus plàstics, i estan amb perill de morir-se i això significa que també ens pot perjudicar a nosaltres, ja que si la major part dels peixos es moren hi haurà menys aliments per a nosaltres.

OPINIO PERSONAL:

Aquest vídeo m'ha agradat, perquè m'ha obert els ulls. Mai havia pensat com una bossa de plàstic ens podria perjudicar, i fins i tot mai havia pensat com un plàstic podria perjudicar tant a la vida marina.

El plàstic, avui en dia, forma part de la nostra vida quotidiana perquè quasi tot està envasat per plàstic o està embolicat. Crec que si seguim així, hi haurà un dia que no podrem alimentar-nos per falta de peixos i s'acabarà tot.

SOBRE JO...

Hola, soc na Catalina Dalmau Vives i tenc 14 anys, és a dir, faig tercer d'eso a l'institut IES Llorenç Garcías i font. Vaig néixer el dia 15 de Juliol del 2003, a Palma de Mallorca. Allà vam passar les meves primeres setmanes però, habitualment, visc al municipi de Sant Llorenç des Cardassar amb els meus pares i la meva germana major.

Soc una de les nines més altes de la meva edat, molts de pics me confonen amb gent major d'edat. Tenc els cabells castanys i una mica rossos, els meus ulls són de color marró però també són una mica verds, el nas i les orelles petites.

Sóc una noia molt extrovertida, que en cap moment pot estar aturada, sempre he de fer alguna cosa. Sóc simpàtica i amable, però quan m'enfad me pos a cridar a tothom i dic coses que pocs pics no tenen sentit, a més, sempre que m'estres, si no tenc alguna cosa per “pegar” doncs començ a plorar.

M'agrada jugar a bàsquet, vaig a entreno a Manacor, al club ZONA 5. A més m'agrada molt jugar a Manacor, perquè he pogut fer noves amigues i a vegades m'he fet més amb elles que no amb les meves amigues de tota la vida. Vaig tres dies de la setmana a entrenar i després jugam partits federats els diumenges horabaixes, o a Manacor o al poble/ciutat del contrincant.

Al meu temps lliure que no estic a entreno o no estic estudiant m'agrada quedar amb les meves amigues o anar amb una de les meves millors amigues.

Na Margalida Morey, és una de les meves millors amigues des de fa tres anys, ens vam conèixer pel bàsquet, i des de aquell moment que ens van posar al mateix equip som “inseparables”.

La meva assignatura preferida de l'institut a part de tecnologia, és matemàtiques i plàstica. Sóc una noia de números no de lletres, mai m'han anat be les lletres. Aquest any a tecnologia mes igual quin treball al taller faguem, perquè se que puc treure molt de jo, i m'esforssaré a cada un dels treballs.

En ser major, m'agradaria estudiar arquitectura i disseny d'interiors,

 perquè des de casi sempre, entr a una casi i sempre dic quina paret m'agradaria llevar o posar, o quin moble posaria a “x” lloc, bé que m'apassiona, sempre que hi ha canals de reformes sempre els mir, no me'n perd cap.

El que milloraria en la meva vida, seria ser més llesta i una mica més simpàtica, i a més m'agradaria no estressar-me tant amb les coses.

 

I així soc jo.

  

Crec que la tecnologia evolucionarà molt. Avui en dia la tecnologia ha avanssat molt ràpid i a mes casi tothom la emplea, crec que d'aquí uns anys no podrem fer res fora la tecnologia perquè estarem enganxats a ella. D'aquí al futur m'agradaria veure si algú, ha sigut capaç de inventar un cotxe volador, i un detector de "cajas negras", perquè sempre des de petita m'han dit i m'han mostrat a imatges de cotxes voladors i passats els anys encara no he vist cap cotxe volador, i m'agradaria en un futur veure-ne algun, i el detector de "cajas negras" perquè podríem salvar a molta de gent.

Si pogués inventar algun enginy, inventaria una màquina del temps, perquè m'agradaria viatjar al passat per veure com era abans la vida, fora cap aparei electrònic, és de dir, que no estigues la tecnologia, i a més, per saber quins errors he comes en la meva vida.

CATALINA DALMAU VIVES 3rD